La meva història comença amb una noia de 21 anys i 85kgs,
fins arribar a la que sóc avui, amb 27 anys i 20kg menys.
A l’actualitat, compagino la meva feina amb aquest blog (que
començo amb moltes ganes), el gimnàs, la meva família i els meus estudis.
En aquest blog, us explicaré des de la meva més humil experiència
personal, diferents consells, receptes, motivació i tot allò relacionat amb una
vida sana.
Espero i desitjo que l’arribar fins al meu blog i llegir la
meva història et porti a una vida més saludable i plena.
gràcies per dedicar el teu temps a llegir-me.
Així comença la meva història, intentaré començar pel
principi...
Arriba un dia que has de decidir deixar les excuses de banda
i lluitar pel que vols, hi ha un dia que ho canvia tot, hi ha un dia que prens
paciència i agafes força de voluntat i decideixes, per fi, donar el gran pas.
Jo ho vaig decidir als 21 anys, avui en dia en tinc 27 i
estic encantada amb el gran canvi que li he donat a la meva vida. Són les
fotografies, les que miro a diari per no parar de lluitar, són aquestes
fotografies les que m’ajuden a seguir cada dia amb més força per aconseguir el
meu somni.
Des de ben joveneta he patit bastant les burles i els
insults sobre el meu físic, sóc una noia no massa alta (1,65m) i, de
constitució gran i ossos amples (he arribat fins a una 46 de pantalons). Boníssima
estudiant, bona filla, etc., tot era perfecte però sempre he estat acomplexada
amb el meu físic. Les meves amigues eren totes de constitució normal o prima. Tenia
problemes a l’hora de vestir-me, depressió quan havia d’anar a comprar roba i
moltes coses més que us podria dir en les que si ho heu viscut o ho esteu
vivint us sentireu reflectides per complet...
Sempre m’he refugiat en el menjar com a solució a la meva
ansietat per totes les coses que m’anaven succeint però no era conscient que l’únic
que feia era pujar de pes i no solucionar res.
És un horror quan et mires al mirall i et veus fatal i, li
dius a la teva família o amiga “No m’agrada el que veig” i et contesten “Estàs guapíssima,
no estàs gorda”, haguessin pogut ser sincers i haver-me obert els ulls en lloc
de consolar-me amb falses paraules.
Finalment, vaig obrir els ulls i vaig ser conscient que si
algú podia canviar les coses era jo mateixa. Que si volia alguna cosa, només ho
aconseguiria lluitant. La positivitat i l’optimisme es van apoderar de mi i, em
vaig dir a mi mateixa, “O fas alguna cosa o ja no ho faràs!”. Tenia al damunt
més de 80kgs i... ja veus si ho vaig fer. Vaig optar per una vida sana i vaig
entendre que per a que una cosa funcionés havia de ser constant. I vaig
començar a alimentar-me correctament, vaig aprendre a fer la compra i vaig
començar a marcar-me petites metes que poc a poc anava aconseguint.
Als 4 mesos m’havia aprimat uns quants kgs i vaig decidir
apuntar-me al gimnàs, ja era hora de recuperar una mica de musculatura. Havia
perdut kgs però entre ells també múscul.
Fa 2 anys que vaig al gimnàs i tinc que dir que m’he tornat
totalment addicta!
A dia d’avui, em sento plena de vida, amb ganes de menjar-me
el món. Em sento una dona segura de mi mateixa, m’estimo cada dia més i més i,
possiblement, el més important
“Sóc la que volia ser fa anys!”.
