Tot té un principi

La meva història comença amb una noia de 21 anys i 85kgs, fins arribar a la que sóc avui, amb 27 anys i 20kg menys.

A l’actualitat, compagino la meva feina amb aquest blog (que començo amb moltes ganes), el gimnàs, la meva família i els meus estudis.

En aquest blog, us explicaré des de la meva més humil experiència personal, diferents consells, receptes, motivació i tot allò relacionat amb una vida sana.

Espero i desitjo que l’arribar fins al meu blog i llegir la meva història et porti a una vida més saludable i plena.

gràcies per dedicar el teu temps a llegir-me.

Així comença la meva història, intentaré començar pel principi...

Arriba un dia que has de decidir deixar les excuses de banda i lluitar pel que vols, hi ha un dia que ho canvia tot, hi ha un dia que prens paciència i agafes força de voluntat i decideixes, per fi, donar el gran pas.

Jo ho vaig decidir als 21 anys, avui en dia en tinc 27 i estic encantada amb el gran canvi que li he donat a la meva vida. Són les fotografies, les que miro a diari per no parar de lluitar, són aquestes fotografies les que m’ajuden a seguir cada dia amb més força per aconseguir el meu somni.

Des de ben joveneta he patit bastant les burles i els insults sobre el meu físic, sóc una noia no massa alta (1,65m) i, de constitució gran i ossos amples (he arribat fins a una 46 de pantalons). Boníssima estudiant, bona filla, etc., tot era perfecte però sempre he estat acomplexada amb el meu físic. Les meves amigues eren totes de constitució normal o prima. Tenia problemes a l’hora de vestir-me, depressió quan havia d’anar a comprar roba i moltes coses més que us podria dir en les que si ho heu viscut o ho esteu vivint us sentireu reflectides per complet...

Sempre m’he refugiat en el menjar com a solució a la meva ansietat per totes les coses que m’anaven succeint però no era conscient que l’únic que feia era pujar de pes i no solucionar res.

És un horror quan et mires al mirall i et veus fatal i, li dius a la teva família o amiga “No m’agrada el que veig” i et contesten “Estàs guapíssima, no estàs gorda”, haguessin pogut ser sincers i haver-me obert els ulls en lloc de consolar-me amb falses paraules.

Finalment, vaig obrir els ulls i vaig ser conscient que si algú podia canviar les coses era jo mateixa. Que si volia alguna cosa, només ho aconseguiria lluitant. La positivitat i l’optimisme es van apoderar de mi i, em vaig dir a mi mateixa, “O fas alguna cosa o ja no ho faràs!”. Tenia al damunt més de 80kgs i... ja veus si ho vaig fer. Vaig optar per una vida sana i vaig entendre que per a que una cosa funcionés havia de ser constant. I vaig començar a alimentar-me correctament, vaig aprendre a fer la compra i vaig començar a marcar-me petites metes que poc a poc anava aconseguint.

Als 4 mesos m’havia aprimat uns quants kgs i vaig decidir apuntar-me al gimnàs, ja era hora de recuperar una mica de musculatura. Havia perdut kgs però entre ells també múscul.

Fa 2 anys que vaig al gimnàs i tinc que dir que m’he tornat totalment addicta!

A dia d’avui, em sento plena de vida, amb ganes de menjar-me el món. Em sento una dona segura de mi mateixa, m’estimo cada dia més i més i, possiblement, el més important

“Sóc la que volia ser fa anys!”.